TRANSCENDINT ELS COLORS

 

Em remeto a Kafka per descriure el vodevil trist i desolador que tenim davant les notícies d’actualitat. Trist i angoixant de veure com les situacions que titllaves d’insuperables s´han tornat minúscules amb el pas del temps. Els despropòsits avancen in crescendo, imparables, sense cap obstacle davant la mirada perplex dels ciutadans relegats a mers contribuents, que desconcertats i atònits ens limitem a existir i continuar dins l’engranatge d’una societat cada cop més injusta i desigual. La música d’aquesta comèdia flueix en un ambient caspós i decadent on els personatges corruptes, mafiosos i poderosos es mouen alegrement i amb les butxaques plenes, saltant-se a la torera, mai millor dit, cadascun dels entrebancs de la Justícia. S’aproven lleis que afavoreixen clarament a una oligarquia que des dels seus pedestals admiren com el ramat submís segueix les indicacions del Govern, permetent amb la nostra passivitat que desmuntin amb dies el que anys va costar construir. Un ministre que ens culpa d’adoctrinament i ens imposa a toc de llei un canvi en l’educació amb mirada centralitzadora i espanyolista. Un altre ministre de justícia que vol emplenar les presons d’elements subversius que es manifesten a base de Tuits i fins i tot persegueix aquells que amb el repicar de les cassoles s’acosten a la desvalguda banca. Que tremoli l’Ada Colau i els represaliats dels afectats per les hipoteques, que callin els pobres estafats de les preferents, que prohibeixin als dits temeraris teclejar piulades provocadores i antisistema, que retornin les cassoles cridaneres als armaris, que els malalts no es queixin tant i paguin i que els aturats no intentin sortir del país…

L’aire fresc d’aquests dies foscos però, és el pas ferm, silenciós i pacífic d’un poble cap a un somni, però no hem d’oblidar que aquest camí ens obra la oportunitat d’imaginar un futur diferent, més transparent, responsable, amb igualtat d’oportunitats i lluny del dictamen de les polítiques dogmàtiques neoliberals que ens assetgen. Aquesta força imparable, la constància i la calma que ens caracteritza precisen d’un debat més enllà dels colors de la bandera, un debat profund sobre quin serà el model de la nostra futura societat.