La ignorància i els seus fruits

En un món lleig i ignorant, els diners només poden comprar ignorància i lletjor. Com es pot combatre els fruits de l’arbre de la ignorància i la neciesa?. Per molts tractaments pal·liatius la malaltia endèmica no para, no es deté. Aquesta és una petita reflexió fruit de la meva sorpresa ingrata davant el comportament humà. Malauradament últimament em trobo atrapat entre aquesta classe de persones de ment tancada, obtusa que es reafirmen davant qualsevol argument amb crítiques fora de lloc, egoismes exacerbats i falta de civisme, empatia i manca de responsabilitat. Em passa per la ment les paraules d’ Arthur Schopenhauer, com més conec la gent més m’agrada el meu gos.

Anuncios
Publicado en General, Societat | Etiquetado | Deja un comentario

Les llistes de Robinson

Aquest matí mentre perdia el temps intentant redirigir una reclamació a la companyia de subministrament elèctric Endesa per els danys causats a la casa dels avis, he pogut assabentar-me a través del portal de l’Oficina de Consum que existeixen unes llistes anomenades Robinson. Aquestes llistes ajuden a que no es rebi spam per part de companyies irresponsables i sense escrúpols que a través d’empreses subcontractades i molts cops treballant des de l’estranger, ens dilapidin a publicitat no volguda. Aquesta pràctica és un abús i sol aportar estrès a la nostra vida, atenent molts cops indesitjadament a una senyora que intenta vendre un producte a qualsevol preu, per tenir un sou a final de mes. Una pràctica vergonyosa per aquestes empreses que viuen de la nostra fidelitat i contradictòriament ens castiguen amb aquest tracte miserable amb clar menyspreu de la nostra voluntat de no ser molestats indegudament.
És trist que els organismes oficials competents en consum no posin fi a aquesta pràctica empresarial abusiva, és trist que no s’exigeixi a les empreses que molts cops actuen com a monopoli que donin el tracte adequat i responsable als consumidors que en definitiva aportem els seus ingressos, el seu sustent.
A banda de les moltes pràctiques abusives com serien els números de telèfon de pagament als que hem de recórrer per posar-nos en contacte amb ells, la manca de transparència de les seves webs i les lectures aproximades, com els mínims de consum aplicables i més un llarg etcètera, tenim l’spam al correu electrònic al convencional als telèfons móbils i fixes i com no amb els sms. És per això que poso el meu gra de sorra per publicitar aquest servei del que m’he adscrit, sense encara poder veure els resultats, perquè mirem de filtrar el millor possible aquests atemptats a la nostra tranquil·litat diària. “Listas Robinson de Exclusión Publicitaria”

Publicado en Política, Societat | Deja un comentario

Una lección de fukushima

Aquest matí en companyia d’un bon cafè amb llet i del sol esplèndid a la plaça nova de Palafrugell he pogut gaudir d’un excel·lent article d’opinió que vull compartir amb vosaltres. Per cert un cafè amb llet i un Trina 4,35 euros.

L’article publicat a la Vanguardia per Albert Chillón i Lluís Duch. I del qual n’he trobat una mostra digital a Reggio’s

Fantasma nuclear

Cuando escribimos se cumplen nueve días desde que un cataclismo natural abriese la caja de Pandora de las pesadillas que la ficción fílmica y literaria ha soñado en el último siglo. Y, en concreto, las que desde la hecatombe de 1945 han tenido a Japón como escenario. A día de hoy resulta probable que se haya consumado un grave accidente cuando este texto vea la luz; y sólo posible que los operarios que se juegan la piel para aplacar Fukushima logren confinar al genio atómico en su arcón. Sobra añadir que, de cumplirse lo primero, se habrá desatado una calamidad sin apenas parangón, cuya gravedad oscilará entre el horror de Chernóbil y la devastación que remató la Segunda Guerra Mundial, cuando el bombardeo de Hiroshima y Nagasaki sumó cerca de 150.000 muertos y una legión de heridos, amén de secuelas que aún duran. Sea cual fuere su desenlace, el presente trance deber suscitar una meditación que rehúya tanto el catastrofismo como la frivolidad, y que ante todo alumbre el hondo sentido de lo que ocurre en Fukushima, esa ominosa terminal de una civilización cegada por el mito del progreso y la tecnolatría.

Entre otras posibles, el desastre en ciernes insinúa una lección que, más allá del debate nuclear, la humanidad debería asumir so pena de que el sueño de su razón siga forjando monstruos, como expresó Goya en su aguafuerte preclaro. Una enseñanza sapiencial que no emana del acervo tecnocientífico de que dispone, sino de una antigua pero nada caduca herencia que los presentes sistemas de instrucción empujan al olvido. Los mitos de Occidente y Oriente lo ilustran a modo: a instancias del diablo, Adán y Eva muerden el fruto del árbol del conocimiento y son expulsados del paraíso; Prometeo arrostra un castigo feroz tras robar el fuego de la vida a Zeus y dárselo a los humanos; Nemrod porfía en alzar un colosal zigurat, cuya cúspide rete a Dios en su mismo cielo, pero éste lo destruye y trueca el idioma común en una Babel de lenguas; Dédalo implanta a su hijo Ícaro unas alas que lo elevan a las alturas, tanto que el sol derrite la cera que fija las plumas, y el joven se desploma al suelo en picado.

Del Génesis bíblico a Godzilla y El planeta de los simios – pasando por el Fausto de Goethe y Mann, el Frankenstein de M. Shelley o El aprendiz de brujo de Dukas-,la añeja lección enseña que ese arrogante desafuero contra los humanos límites que los griegos llamaron hybris -ese pecado de endiosada soberbia, en la tradición semita- se cobra siempre una factura impagable. Séase creyente, agnóstico o ateo, tales mitos sugieren una acientífica aunque abisal sabiduría acerca de los límites del poder y conocer que refuta la fe tecnocrática en boga. Pero también, al tiempo, narran y lamentan que el ser humano -ambiguo, indigente, ignorante a fuer de racionalista, casi siempre miope- a duras penas se muestre capaz de asumirlo. El frágil animal fantaseador que somos, en lúcido dictum de Nietzsche, tiende a vivir embriagado por una voluntad de poderío que le lleva a crecer, multiplicarse y extender su férula sin tasa, y a creer a pie juntillas en ilusiones y espejismos de toda especie.

Ni ángel ni bestia, según Pascal, se sueña no obstante Dios, y busca endiosarse a cualquier precio, embargado por una primordial idolatría en cuya entraña -como sugieren la caverna de Platón, el velo de Maya hinduista, La vida es sueño de Calderón o la película El show de Truman- vive sin darse cuenta.

Desencadenada por la naturaleza, la calamidad que acaba de azotar Japón es en sí inevitable. Pero la fisión atómica que amenaza desbocarse en Fukushima podría precipitar un impredecible cataclismo, riguroso fruto de la cultura y la acción -y omisión-humanas. Erigida sobre una inquieta falla tectónica por el único país que ha padecido el infierno nuclear, sus reactores no sólo encierran un posible -e irreversible- apocalipsis, sino una enseñanza implacable. A lomos de la opulencia tecnológica, la humanidad extiende su imperio a casi todos los rincones de la naturaleza y la vida. Y sin embargo, ebria de esa compulsiva ansia que parece catapultarla más alto aún, no repara en que la ilusión de progreso puede resultar en regreso. Ni tampoco en que el desafuero económico, biopolítico y medioambiental que la globalización fomenta deriva de su hybris sempiterna, que sólo una sabiduría basada en la autolimitación, la sobriedad y la mesura podría domeñar acaso.

Como Chernóbil, Haití, el mar de Aral o Bhopal, la tragedia que se cuece en Japón -en apariencia remotamente improbable-merodea los peores augurios. Pero también revela el envés del imperio neocapitalista y depredador que los grandes poderes promueven, y del que casi todos los súbditos y ciudadanos de sus regímenes, en mayor o menor medida, acabamos participando. Fukushima es un nodo en llamas de la tupida red tecnoindustrial que nos brinda comodidades, lujos y ensueños sin riendas, al precio de socavar los mismos cimientos naturales y culturales del limitado acomodo material que con juiciosa prudencia y contención – buscando una vida buena, y no sólo la buena vida-deberíamos reservarnos. El mundo entero precisa acometer una revolución igualitaria y austera, un cambio de paradigma civilizatorio resumible en el viejo adagio latino Ne quid nimis:”Nada en demasía”.

ALBERT CHILLÓN, profesor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona y escritor. LLUÍS DUCH, antropólogo y monje de Montserrat.

Publicado en Esdeveniments, General, Societat | Deja un comentario

Estem malalts ?

Srs, faciliti’m medicació, necessito respirar, viure, somiar, un tastet d’esperança, justícia de veritat, notícies bones, que primi el sentit comú com a més comú dels sentits, sentir-se abraçat, cohesió social, pertànyer, creure, identificar-se, ser assertiu i que ho siguin, sentir-se valent per posar un granet de sorra, col·laborar, desitjar un futur millor i lluitar per això, aportar, exigir que la excel·lència tingui cabuda, confiar, emmirallar-se en els valors de les grans persones, responsabilitat, solidaritat, fraternitat i PER FAVOR no ens mateu a multes, coerció, pressió, incomprensió, ignorància, hiperlegalitat, hipocresia, falta d’ètica i moral, peatges, radars, desvergonyits a cabassos, burocràcia pesada, improvisació, ineficiència, estadístiques tendencioses, irresponsabilitat, legalitat injusta, opacitat, corrupció, permetre pràctiques empresarials abusives amb els consumidors, mentides i falta d’alternatives.
Estic malalt i la meva visió és borrosa, veig la societat grisa, cares desesperançades, cansada de tastar els mateixos plats a pesar de canviar de restaurant. O potser s’hauria de sortir a les places dels nostres pobles i ciutats també?. Africa està al costat, potser ens toca donar el primer pas a Europa?. O … només ens queda la medicació…

Publicado en General, Política | Deja un comentario

Una pel·lícula coescrita per la ministra Sinde rep una ajuda d’un milió d’euros

El diari el Mundo fa ressó de la concesió d’una subenció d’un milió d’euros per part de la ministra de CulturaÁngeles González Sinde, coautora de la película “Mentiras y Gordas” tal com podeu veure en aquest link.

Publicado en General, Internet, Política | Deja un comentario

Balança fiscal Catalana

Val la pena veure aquesta presentació per part del Sr. Jaume Vallcorba, vicepresident del Cercle Catlalà de Negocis, on de forma detallada ens mostra amb xifres amanides per exemples històrics la balaça fiscal de Catalunya amb la resta d’Espanya.

EMPRESARIS PER L’ESTAT PROPI. 1ª PART

Publicado en Artícles d'interés, Política | Deja un comentario

El fantasma de la libertad

Ahir mentre fullejava un article de la Vanguardia de l’escriptor Quim Monzó, vaig quedar sorprès de la falta de rigorositat d’aquest artícle El fantasma de la libertad, en el qual de forma clarament tendenciosa l’autor argumenta simple i burdament amb anècdotes extretes de comentaris desacertats, maleducats i fora de to d’alguns internautes en contra d’una llei “LEY SINDE” per elevar-los a la categoria de l’absurd, intentant mostrar els desafortunats comentaris d’alguns internautes com la bandera dels milers de persones que estem completament en contra d’aquestes despropòsit i que legítimament, amb tota educació i respecte volem comunicar la nostra profunda disconformitat en aquesta disposició final segona de la LES. Una disposició que s’ha introduït d’esquenes al parlament i motivada per la pressió dels lobbies  que monopolitzen els interessos de les grans multinacionals de l’entreteniment tal com ens ha filtrat Wikileaks en un dels seus cables. Aquesta Disposició ha estat creada mentre una Subcomisió Parlamentaria estava treballant en la reforma de la Ley de la Propietat Intel·lectual, menystenint tots els esforços i temps dedicat, ni tan sols se l’han escoltat.

Sr. Monzó, ridiculitzar la legitimitat de la oposició a la LES per part de les persones que creiem amb una Internet lliure utilitzant aquests arguments tan poc sòlids com el mostrat en el seu article, evidencia que els arbres no li deixen veure el bosc o bé, el seu fantasma de la llibertat mira cap una altra banda buscant la rialla fàcil del public poc documentat.

Publicado en Artícles d'interés, Internet, Política | Deja un comentario

No al tancament de les pàgines web

Aquí us deixo el link a la pàgina de la gent que està lluitant en contra de limitar la internet que coneixem actualment. El govern a iniciativa dels EEUU motivats pels interessos particulars d’empreses volen tallar els fils de la internet que s’ha teixit amb llibertat. Parlem-ho, debatem-ho i informem del que s’està coent abans que el dia 21 ens colin en la disposició final segona de la LES ( Ley Economia Sostenible ) i es puguin tancar les webs sense que els Jutges puguin dir la seva. Una mena de “ley Corcuera” que limitarà i molt el que coneixem com a l’actual internet.

http://www.noalcierredewebs.com/

Publicado en General, Internet | Deja un comentario

On és la classe mijana?

Fullejant El País el 18 de desembre d’enguany, em vaig topar amb aquest artícle que em va cridar l’atenció suficientment com perquè recollís les referències i ho publiqués al blog. L’artícle es de l’escriptor Francesc SERÉS i el trobeu aquí Dickens, usted y yo.

Publicado en Artícles d'interés, General, Política | Etiquetado | Deja un comentario

Neutralitat de la Xarxa

 

Em sumo a fer difussió sobre aquest manifest postejat per Enrique Dans, en el qual em limito a fer una traducció al Català del manifest i en faig difussió per intentar a contribuïr per una Internet més lliure i plural.

Els ciutadans i les empreses usuàries d’Internet adherides a aquest text MANIFESTEM: 

1.- Que Internet és una Xarxa Neutral pel seu disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, en què la informació flueix de manera lliure, sense cap discriminació en funció d’origen, destinació, protocol o contingut.
2.- Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada pràcticament inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’estat de la xarxa actual.
3.- Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems mai abans coneguts.
4.- Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important amb què compten ciutadans i empreses. La seva naturalesa no ha de ser posada en risc sota cap concepte

5.- Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense ser  “duanes” del trànsit i sense afavorir o perjudicar uns continguts per sobre d’altres.
6.- Que la gestió del trànsit en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes s’ha de  fer de forma transparent, amb criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.
7.- Que aquesta restricció excepcional del trànsit per part de les operadores no es pot convertir en una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.
8.- Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials pels quals es privilegiï o degradi el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.
9.- Que alguns operadors del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per gestionar-los segons els seus interessos, i s’ha de fer el possible per evitar-ho. La definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet s’ha de basar en l’interès dels qui la fan servir, no dels que la proveeixen.
10.- Que la resposta davant d’aquesta amenaça a la xarxa no pot ser la inacció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguin dur a terme pràctiques que afecten les llibertats fonamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.
11.- Que es precís i urgent instar el Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, a fi de protegir el valor d’Internet de cara al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indissoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que poc tenen a veure amb aquesta.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no es suscita debat: els ciutadans i les empreses tenen el dret que el tràfic de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o retardat en funció del tipus de contingut, del protocol o aplicació utilitzat, de l’origen o destinació de la comunicació ni de qualsevol altra consideració aliena a la de la seva pròpia voluntat. Aquest trànsit es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota manament judicial pot ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.

Europa, i Espanya en particular, es troben enmig d’una crisi econòmica tan important que obligarà a un canvi radical del seu model productiu, i a un millor aprofitament de la creativitat dels seus ciutadans. La Xarxa Neutral és vital a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i innovació per a la creació dels innombrables productes i serveis que queden per inventar i o descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera col·laborativa, en mercats connectats, afectarà a tots els sectors i totes les empreses del nostre país. El que converteix a Internet en un factor clau actualment i vital en el futur pel desenvolupament econòmic, social i determina en gran mesura el nivell de competitivitat del nostre país. D’aquí la nostra profunda preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern Espanyol a ser proactiu en el context Europeu i a legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

Publicado en Internet, Política | Etiquetado , | Deja un comentario