El valor dels sindicats

Parlo en nom de la Gemma, d’una dona treballadora com tantes hi ha, que cerca respostes i justícia davant un problema laboral i que després de picar moltes portes s’ha trobat amb aquesta de ben peculiar i descriptiva:

Santa innocència la meva de pensar que els sindicats majoritaris gironins poden servir d’ajuda en moments d’incertesa. Sorpresa al picar la porta sindical i no trobar el “company” desinteressat, defensor dels assalariats, el representant vocacional al servei de la dignitat laboral que lluita en contra dels abusos comesos per l’empresari deshonest i irresponsable.  Sóc il·lusa, m’han rebut amb un passi per caixa, són 50 euros, no li cobreix el servei del lletrat, vostè no està sindicada.  M’han parlat de períodes de carència, etc,…. Fredor he trobat on cercava el caliu de la causa comuna, un cop de cap a la porta de ferro darrera la qual no s’amaga un abanderat dels drets dels treballadors, sinó l’habitual servei anònim, interessat, típic de les grans companyies telefòniques, de les asseguradores que publiciten immillorables serveis i que davant d’un problema es remeten amb locució apresa a la lletra minúscula del contracte signat. Res és de franc companys!, no estàs sindicada… són 50 Euros….  Potser els sindicats també pateixen la malaltia del distanciament amb la ciutadania, al igual que la mediocritat política actual, ara entenc el pèssim seguiment de les seves convocatòries. Ara entenc perquè algunes d’aquestes sigles majoritàries fan ús de les eines més populistes, que recorden els cacics terratinents que compren els vots per correu a canvi de regals i prerrogatives. Volen la cadira o és vocacional?. Tristesa, decepció i ràbia continguda que intento alliberar a través d’aquestes paraules enfilades que em remeten al discurs buit de la dreta més cañí en els debats d’intereconomía, on exclamen i denuncien que els sindicats són una lacra interessada de gent que no vol treballar, viuen del “cuento” subvencionats per l’Estat i no serveixen per res. No vull per res del món pensar com ells, però em fa ràbia que per pocs segons hagi orientat la mirada al discurs d’aquella cadena i tot això us ho dec a vosaltres CCOO i UGT gironines.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Artícles d'interés, Política, Societat y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s