Catalunya Bella

Aquest va ser publicat el 3 d’abril del 2009 al diari El Punt.

És curiós com ens estem despersonalitzant pas a pas i a marxes forçades, les rutines diàries es veuen enterbolides per agents del tot impersonals que acaben marcant i dirigint la nostra forma de veure i viure la vida. Les set del matí a toc de despertador, dutxa mentre la xerrameca de les ones radiofòniques comenten accident a l’AP7, retencions a les rondes, espavila que et multaran el vehicle aparcat en zona blava, els comptadors ja estan a zero i aquest contribuent número 69 ja s’adreça a la feina a 40 quilòmetres de casa i el transport públic és ciència ficció a comarques, compte un radar! (però sense finalitat recaptadora), mentre escolto els grans descomptes en assegurances de vehicles arribo a …ostres l’altre radar, aquest està en una recta (però sense finalitat …). Poso benzina i arribo al aparcament de la meva destinació aquest cop no és de zona blava però està ben atapeït, aparco tocant un pelet la ratlla i sorpresa a la sortida de la feina tinc una recepta. M’irrita la sanció que valoro desproporcionada i poc lògica a pesar de ser conscient que la roda del meu cotxe que pago a lletres per anar a treballar trepitjava la línia. La història continuaria mentre dono gràcies a Déu que no m’han tret cap punt del carnet avui, però ens adonem que les “petites” idiosincràsies administratives, amb les prohibicions absurdes motivades per garantir el bé dels comú dels ciutadans i la seguretat col∙lectiva amanits amb la manca del sentit comú més estricte només fan que marcar amb foc el valor d’aquest dia assolellat que ja no puc assaborir. En cap moment aquesta administració que vetlla pels interessos de la col∙lectivitat m’ha sorprès amb una bona noticia, un advertiment de possible sanció, un granet de sentit comú. Sense anar més lluny, l’altra dia vaig veure en una plaça pública del poble x “Prohibit jugar a pilota!”, aviat prohibiran anar a buscar bolets, espàrrecs, sortir sense bufanda a l’hivern, però no s’oblidin Srs. contribuents dels impostos. És possible que el Sr. Govern, a través del seu engranatge burocràtic, ens vulgui adreçar a base d’estímuls coercitius, només a base de cops de pal?. És possible que aquestes persones que formem aquest país només siguem considerats com a contribuents sense cap més atribut humà?. Haig de tornar donar gràcies a Déu perquè he arribat, encara que justet, a final de mes. Potser algun dia arribem al món feliç d’en Huxley. Continuarà……. (si em deixen, és clar)

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Política y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s