Carta al meu estimat cosí

Estimat Gerard,

Recordo alguns moments en aquesta nau clara, en aquesta església d’aspecte humil, senzill i agradable, les parets netes i blanques, buides d’elements farregosos, figures fosques i espelmes que no il·luminen, veig encara els rams de flors destacant amb força sobre la senzillesa d’aquesta sobrietat radiant. Les vegades que he entrat per aquesta porta ha estat en companyia del meu cosí Gerard. Aquí he passat estonetes de la meva infància amb el seu contacte i el de les seves germanes, jugant, creixent, somiant, plorant i ara, ara aquí parlant, extraient del meu cor alguns bocinets de records, pensaments i sentiments que em traslladen en companyia del meu cosí, que el recorden i l’honoren. Ahir el matí, em van dir que ja no hi eres, que ens havies deixat, que ja no podríem sentir la teva veu tranquil·la aconsellant, opinant, rient, comentant. Mentre pensava en tu, en la teva companyia he recordat un detallet que per mi et defineix molt, descriu alguns dels grans trets destacables de la teva personalitat, de la teva essència, del teu tarannà.Va ser un dia que casualment vaig conèixer unes infermeres, després d’alguns minuts de conversa els vaig comentar que tenia un cosí treballant al mateix hospital que elles i que es deia Gerard. Automàticament algunes d’elles van sospirar i mentre parlaven i t’elogiaven sortia de les seves boques la paraula encantador, totes al uníson, la mateixa paraula. Realment crec que aquesta paraula ajuda molt a definir-te. He sentit moltes vegades el teu nom en boca d’altres, recordo tantes vegades el teu nom en boca de la meva mare quan el pronunciava se li il·luminaven els ulls, el pronunciava amb seguretat, orgull i respecte, els teus consells eren llei per ella, i se li omplia la cara de reafirmació quan deia “es que m’ho ha dit en Gerard”, de la mateixa manera per els meus germans el teu nom era un elogi. Nen, estàs fet d’aquells materials perfectes com la fusta mil·lenària que s’utilitzava per la construcció de les flautes dels encantadors, estàs fet d’un material rodó, perfecte, sense cap canto abrupte, la melodia de la teva personalitat persuadeix com els cants de les sirenes presents en els viatges d’Ulisses. Pot semblar mitologia, però per molt que hi penso no puc trobar gaires personalitats que desprenguin aquesta aura, aquest carisma. Recordo que tenies totes les avies de Cassà fent cua per venir de visita a la teva consulta, totes esperaven veure’t per parlar amb tu, perquè les escoltessis, i que al cap d’uns llargs minuts sortissin de la teva consulta pensant que elles mateixes havien solventat el problema que tenien, els donaves solucions sense que se’n adonessin, mai volies prendre protagonisme, els feies la vida fàcil, tenies aquesta capacitat. Aquesta senzillesa, aquesta intel·ligència i perfecció de les teves accions t’han fet gran, de la talla de les poques persones grans que ens han servit d’exemple, de guia. Sempre havia pensat que estaves destinat a fer grans coses, la gent que et coneixia t’adorava i et respectava, mai, repeteixo mai havia sentit una mala paraula en contra teva, tothom et volia al seu costat, et feies estimar i respectar. Has deixat moltes coses bones amb tant poc temps, jo he compartit poquetes estones amb tu i m’has abatut amb la teva absència, sento dolor per aquesta meva pèrdua i no puc imaginar el dolor que senten el teus més pròxims. Per ells, per intentar aliviar una mica aquesta pena i com a mostra del meu carinyo cap a tu, els dedico aquestes paraules. Ara penso que la teva essència està entre les persones que han estat en contacte amb tu,  que perdures entre nosaltres mentre et mantinguis en el nostre record, jo t’asseguro que en mi perduraràs fins l’ultim alè que respiri i em resta dir a la Tieta Pilar i el tiet Lluís, en pau descansi, que heu fet una gran feina, heu creat una persona excepcional. I a tu, amic meu, cosinet meu, et trobaré molt a faltar i ja sé on et trobaré, et trobaré aquí dalt assegut entre les persones grans, entre les grans persones.


Anuncios
Esta entrada fue publicada en General y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s